BLOG

ESCISSIÓ: COM FUNCIONA?

May 29 2021 - 9:38 PM Tags: Fiscal Mercantil

Diversos negocis

És habitual que, amb el temps, una mateixa societat es diversifiqui i acabi duent a terme diferents activitats. I a la pràctica també se sol plantejar la separació d’un negoci i de l’altre: per exemple, per a vendre una activitat i continuar l’altra, o bé per a evitar que, si una de les activitats va malament, això acabi afectant l’altra. Aquesta separació es pot aconseguir mitjançant una escissió.

L’escissió permet separar una part del negoci, que es transmet a una altra societat de nova creació o ja existent. A aquest efecte, la normativa regula dues modalitats bàsiques d’escissió:

Escissió total. En aquesta, el patrimoni social es divideix en dues o més parts, que s’assignen a dues o més societats noves o ja existents.
Escissió parcial. En aquest cas, l’empresa segrega una o diverses parts del seu patrimoni, que s’assignen a una o més societats noves o ja existents. La part o parts segregades han de constituir una branca d’activitat, i la societat transmitent també ha de conservar una branca d’activitat. A aquest efecte, existeix una branca d’activitat quan l’activitat pot seguir funcionant de manera autònoma un cop s’hagi dut a terme l’escissió. Així, cada activitat haurà de comptar amb mitjans materials (maquinària, mobiliari, etc.) i humans (treballadors) propis.

En qualsevol de les dues modalitats, els membres de la societat escindida reben participacions de les societats beneficiàries en la proporció en què aquestes participaven a l’escindida. I si existeixen dues o més entitats adquirents, hi ha la possibilitat que els socis de l’entitat que s’escindeix rebin participacions de les entitats adquirents en proporció diferent a la que tenien en la que s’escindeix, cas en què és necessari que els patrimonis adquirits per les beneficiàries constitueixin branques d’activitat.

La principal diferència entre una escissió total i una escissió parcial és que la total suposa la mort jurídica de la societat escindida —i cada societat beneficiària es queda un dels negocis—, mentre que l’escissió parcial permet que la societat originària subsisteixi, de manera que la beneficiària es queda amb el negoci que es pretén separar.

Aspectes fiscals

La normativa permet efectuar aquestes operacions de reestructuració sense costos fiscals:

No existeix cost fiscal —ni en l’impost sobre societats ni en l’IRPF dels socis— per les plusvàlues latents dels actius del patrimoni escindit.
Tampoc existeix cost fiscal per l’impost sobre transicions patrimonials en cap de les seves modalitats ni per plusvàlua municipal.

Això sí, perquè no hi hagi costos fiscals, cal que l’escissió es dugui a terme per motius econòmics vàlids, és a dir, que no es busqui únicament un avantatge fiscal. A aquest efecte, Hisenda considera que són motius econòmics vàlids, entre d’altres, la planificació individualitzada, la gestió de comptabilitat per separat, la presa de decisions independents, plantejar estructures de finançament independent i separar el risc empresarial de les activitats, preservant el patrimoni de cada empresa.

Tant en una escissió parcial com en una de total, la societat o societats beneficiàries es subroguen als drets i obligacions fiscals relatius als béns i drets rebuts. A aquest efecte:

En cas d’escissió parcial, la societat beneficiària assumeix les deduccions i el dret a compensar les bases negatives atribuïbles a la branca d’activitat escindida.
En cas d’escissió total, el repartiment s’haurà de dur a terme atenent l’activitat que hagi generat les deduccions.

Per a dur a terme l’escissió, també és necessari segregar la comptabilitat de l’empresa i els beneficis que genera cada activitat, així com la procedència dels diferents crèdits i deutes fiscals. A aquest efecte, portar una comptabilitat amb comptes separats per a cada activitat és de gran ajuda en aquestes operacions i, a més, facilita la gestió de totes dues activitats.

Implicacions mercantils

Efectuar una escissió no suposa riscos per als creditors de l’empresa, per la qual cosa aquests no l’han de veure com una operació per a eludir responsabilitats mercantils. En aquest sentit:

Els creditors de la societat escindida disposen d’un mes —des que es publiqui l’anunci oficial de l’escissió—durant el qual es poden oposar a l’escissió mentre no se’ls garanteixin els crèdits.
En cas d’incomplir alguna obligació procedent de la societat escindida, la normativa estableix que la resta de societats beneficiàries —en cas d’escissió total— o la societat escindida —si l’escissió és parcial— respondran solidàriament.

Per tant, la separació de riscos té efectes per als passius que es generin en el futur, però existeix un règim de responsabilitat solidària per als passius previs a l’operació d’escissió.